dimecres, 21 de juny de 2017

UN DIBUIX

El dia de la presentació a Cal Llibreter de Sant Just, hi havia una noia que dibuixava. Es diu XITA..., no en sé el cognom. i quan es va acabar l'acte ens va presentar aquest dibuix:




Us agrada, oi?

dilluns, 19 de juny de 2017

SIS EN PUNT PRESENTA

Dijous passat, dia 15 de juny, es va fer la presentació del nostre recull

          VINT-I-DUES CAMÈLIES I UN PESSIC DE POLS

          a CAL LLIBRETER de SANT JUST
Cal Llibreter

va ser un acte informal, pròxim, molt creatiu que va presentar i conduir la periodista LALI SANDIUMENGE que li va saber donar un caire diferent, i on tothom s'ho va passar d'allò més bé.


Lali Sandiumenge





dimecres, 14 de juny de 2017

AGENDA




Cal Llibreter i Ònix Editor us conviden a l’acte de presentació del recull "Vint-i-dues Camèlies i un pessic de pols" del grup Sis en Punt.  


Presentarà l’acte Lali Sandiumenge,
escriptora i periodista.
Intervindran:
Òscar Esquerda, d’Ònix Editor
I els autors de Sis en punt:
Anna Folch, Elisabeth Lazagabaster,
Marta Malleu,
Rafel Martí i Ramon Jané.

Dijous 15 de juny del 2017 a les 19,30 h. a la llibreria Cal Llibreter de Sant Just Desvern, al carrer Bonavista, 81.


SIS EN PUNT PRESENTA

Tal com estava previst el dia 17 de maig es va fer la presentació del llibre "Vint-i-dues Camèlies i un pessic de pols" a l'auditori del Pati Manning de Barcelona.
La sala estava plena, ja no hi cabia ningú.
Després per celebrar l'èxit una copeta de vi fresquet.
Tot va anar de primera. Van parlar en Josep Albanell, escriptor; l'Isidre Grau, escriptor; l'Oscar Esquerda, editor; en Jordi Muñoz, director de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelona,






 i els Sisos van llegir.






Ara, només cal que tots els nostres seguidors llegeixin el llibre. Ho fareu, oi?


I perquè us en agafin ganes us passem el pròleg del recull que va tenir l'amabilitat de fer-nos l'escriptor i ex-professor nostre Isidre Grau


CONTISTES SOLIDARIS
Si algú dubta de la solidaritat dels contistes, que demani referències del col·lectiu Sis en punt. Es trobarà amb una colla de veterans, no tan sols en l’ofici de viure sinó també en el de l’escriptura, que fa gairebé una dècada que comparteixen en grup, primer a les aules de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i després amb una continuada disciplina autogestionària, mentre fan compatibles els progressos individuals amb els projectes comuns, com aquest que ara surt a la llum pública.
Però abans d’aquestes “Vint-i-dues camèlies i un pessic de pols” tan ben orquestrades, els Sisos ja s’havien embrancat en altres aventures escrites, com el recull que van titular “La ciutat rosa d’Onicrab”, un trepidant recorregut en bus pels diferents barris de Barcelona. Si a aquesta producció conjunta, hi afegim que entre els cinc autors acumulen algunes desenes de premis de narrativa breu a títol personal, haurem de convenir que estem parlant d’un equip particularment creatiu, amb una virtut singular: saber unir la convivència amistosa amb la complicitat literària.
Això significa molta vida de portes endins fins que ara tenim l’oportunitat de llegir el seu primer recull publicat. Una col·lecció de vint-i-quatre històries que comparteixen un espai comú, un espai tan delicat i evocador com és un tanatori. I és clar, es tracta d’un espai amb olor de mort. Ara bé, malgrat el flirteig amb una qüestió tan seriosa, de naturalesa força radical, val a dir que els autors l’han abordada amb un sentit de l’humor que s’alimenta de les més diverses graduacions, des de la ironia a l’esperpent, perquè quedi ben clar que els de Sis en punt saben riure’s del mort i de qui el vetlla.
Mentrestant, com si no passés res de tràgic, ens ofereixen una galeria de personatges amb molts números perquè ens quedin impresos a la memòria, com ara el cirurgià plàstic que després de cometre un error que l’ha apartat de la professió subsisteix amb la feina de restaurador de morts al servei dels familiars que els volen recordar amb millor cara; o la senyora que s’ha fet addicta a les sales de vetlla per alimentar-se dels croissants i els cafès amb llet que s’hi serveixen; sense oblidar els músics que recorden festivament els vells temps en què es dedicaven a fer concerts per als enterraments; ni perdre de vista les crisis matrimonials, com és el cas de la dona que ha estat víctima d’un error operatori i el marit en vol treure un bon rendiment econòmic, ni els ajustos de comptes d’una parella que es belluga millor en el negoci de l’art que en la intimitat conjugal. Però també hi ha un cert espai per a la nostàlgia, com ara en la narració que tanca el rosari, quan un dels empleats de la funerària relaciona una difunta amb els seus records de joventut.
No es tracta pas d’avançar, i encara menys d’aixafar, cap de les sorpreses estimulants que proporciona el llibre, sinó més aviat d’aportar garanties d’una lectura amena i addictiva, tant per la varietat de situacions descrites com per un estil fresc, desenfadat, que sap convertir les diferències pròpies d’una autoria col·lectiva en un veritable al·licient. Potser és que la voluntat d’obrir el joc literari és prou potent perquè tot encaixi en una única partitura. Tanmateix, jo diria que encara hi ha un altre mèrit més a destacar, que és la perspicàcia i la saviesa literària que es va acabalant després de treballar tant de temps en clau de grup. És quan les idees es fecunden les unes amb les altres i les relacions interpersonals acaben d’afegir-hi el toc de gràcia.
Sense descartar que tal vegada el secret de tot plegat rau en la cita d’Eleanor Rooselvelt que encapçala el recull: “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis”. Durant anys i més anys els de Sis en punt han sabut donar corda a la imaginació i al llenguatge i ara ens ofereixen un fruit de la seva maduresa. Nosaltres, els lectors, només podem brindar per la llarga persistència dels seus somnis i esperar llegir-los de nou ben aviat.


Isidre Grau

dilluns, 15 de maig de 2017

SIS EN PUNT PUBLICA

Us convidem a la presentació del recull de contes:
“Vint-i-dues camèlies i un pessic de pols”

Serà al pati Manning
Montalegre, 7 - Barcelona
el dia 17 de maig de 2017
a les 7h de la tarda
presentaran:
         Isidre Grau, escriptor
         Pep Albanell, escriptor
         Oscar Esquerda, editor

Us hi esperem!
Anna Folch, Elisabeth Lazagabaster,
Marta Malleu, Rafel Martí, Ramon Jané


SANT JORDI 2017

COM CADA ANY, ELS SIS EN PUNT HAN CELEBRAT EL SANT JORDI

INTRODUCCIÓ

Any rere any, en acostar-se Sant Jordi, els Sis en Punt ens preparem per  celebrar com cal aquesta festa tan estimada:  amb roses i amistat, i, és clar, amb literatura.  Ens trenquem el cap per trobar un tema inspirador sobre el que escriure:  el número “Sis” (que no és cabalístic però el tenim al nom); “La primera vegada” (ai, ai…, quin problema d’elecció!); els Dracs…  (n’hi ha tants, en aquest país tan petit…!).  Ja ho hem provat gairebé tot. 
Aquest any, una ment més clara que les altres, va dir:  “Fem un concurs de microcontes, amb un jurat extern que serà equànime i objectiu, perquè no en coneixeran els autors”  I vam posar fil a l’agulla.
Potser va ser el gran repte que representava explicar una història en un màxim de deu línies, potser el neguit pel veredicte d’un jurat aliè al grup, o potser, fins i tot, l’estímul competitiu de ser el millor…, el cas és que, més que mai abans, tots frissàvem, il·lusionats, perquè arribés el gran moment.  I quan va arribar, vam obrir les pliques i vam fer una gran celebració.
En aquest microllibre trobareu els sis microcontes en l’ordre que van ser votats per un jurat excel·lent, imparcial i generós.

Sis en Punt
Sant Jordi, 2017


PRIMER PREMI:
TRES PARADES D’AUTOBÚS
ELISABETH LAZAGASBASTER
Ha estat un rampell.  La dona s’ha alçat de revolada, ha estampat un petó a la galta de l’home que seu al seu davant a l’autobús, i ha tornat a asseure’s sense dir res.  Té una mirada tan dolça…, pensa.  Ell li somriu, més amb els ulls que no pas amb els llavis.  De sobte, ella se sent tota enrojolada. Ets boja, es diu, per què ho has fet?  
Així que el bus s’atura a la parada, s’aixeca de pressa i baixa.  N’arriba un altre, hi puja i s’asseu.  A la parada següent, puja l’home a qui ha petonejat fa poca estona i ocupa el seient al seu costat.  Ella tomba la cara i mira per la finestra, com si res.  Ell li agafa la mà i ella el deixa fer.  Ell li murmura a cau d’orella: hem de baixar, mare, per anar a casa, aquest autobús no ens va bé. 


SEGON PREMI:
ENYOR
MUNTSA MIMÓ
Et vull. Et vull quan m’acarones, lliscant suau sobre l’escalfor que em crema la pell delerosa. Al resseguir-me el cos, un calfred em fa tremolar, i desitjo que el temps s’aturi, resistir només un instant, abans d’abandonar-me a tu, frec a frec, compassant el delit amb el teu joc de vaivé, fins que tots dos som ú en una maregassa de plaer. Quan destriem la barreja que hem estat i, plàcida, m’ajec devora teu, un pessigolleig de regalims obre camins inesperats en la pell nua. Em passo la llengua pels llavis assaborint el rastre de les besades i tanco els ulls, deixant que l’olor que m’amara el cos i el teu respir cadenciós em bressolin el son. En la foscor i el fred de l’hivern, et penso. I el record dels teus verds i blaus em du imatges de sol, sorra i vent. Enyor de tu, anhel de mar.


L’ENCÀRREC
MARTA MALLEU
Remenava els malucs que feia goig. I jo la seguia. Amb aquella faldilla curta i de color vermell, el seu darrere era com un sol ponent que la calitja tornava bellugadís. Caminava amb calma però airosament. Jo tampoc no tenia pressa. Feia un sol de primavera brillant i reconfortador, de manera que era d’allò més agradable passejar per l’albereda gairebé deserta. No podia, però, oblidar la meva missió. És ella, m’havia dit el cap, ja saps què has de fer.  Vaig pensar que ja era hora, aquella companya petita i freda de la meva butxaca em cremava la mà. De sobte, ella es va girar i la seva mirada grisa i gèlida, com un tret, em va travessar el pit amb un dolor indescriptible. I ara jec aquí, sota l’àlber tornassol tot veient com se m’escapa la vida a poc a poc..., a poc a poc...


VOLADA D’ESTEL
ANNA FOLCH
Són cunyats. Són amants. Enamorats des que anaven junts al parvulari del barri. Una errada del destí la va casar amb el germà equivocat. Són deslleials i callen per no fer mal a qui tant els estima i no es mereix la infàmia. Han fet l’amor tota la tarda: batecs, besades, carícies, dolor, gemecs, llàgrimes, plaer, sospirs, suor... Ella camina a poc a poc, turmentada torna a casa. Vol ser lliure! Òndia els de l’aigua, obres al carrer, maleïda rasa! Baixa a la calçada per fer la volta just quan passa la moto. Cavall de ferro desbocat ple de joventut i de pols blanca. L’arreplega i la llença enlaire. Volada d’estel. I en caure sap que serà lliure. No més traïció!



BON DIA QUIM
RAMON JANÉ
En Quim està desesperat; cada dia a les sis del matí el desperta una garsa  des d’una alzina propera a la seva cambra. Ho ha provat tot; l’ha mullat amb la mànega, ha posat espantaocells, però tot ha estat en va. Ja no pot més; està esgotat i decideix treure l’escopeta de perdigons.
L’endemà, quan la garsa comença a grallar, en Quim carrega l’arma, apunta i Pam! Falla el tret! La garsa arrenca el vol i, espantada, fuig als pins del bosc del costat. En Quim torna al llit i s’adorm plàcidament.
Amb la cua socarrimada i amb esgarips d’au ferida, la garsa desperta els moixons, mig adormits. Un gran núvol format per centenars d’ocells enfila cap a l’alzina, i com una immensa orquestra, saluden piulant l’arribada d’un nou dia.
  


LA REVELACIÓ
RAFEL MARTÍ
Sa eminència ha deixat la porpra cardenalícia i vesteix cilici penitencial. El príncep de l’església sagna en carn viva, i demana als més mísers de la terra el perdó dels seus pecats. La sospita herètica del seu comportament ha arribat a sa santedat que l’ha fet cridar. Digueu monsenyor, li demana. He tingut una revelació, li respon. El vicari de Crist s’enrigideix i estreny amb força els braços de la trona de sant Pere. I doncs?, li prega. El prelat s’agenolla fins tocar amb el front a terra i amb veu trencada respon: Déu existeix, santedat, Déu existeix!