Per Sant Jordi els Sisos fan festa grossa: Nit literària, sopar sis forquilles...
EL DRAC I LA DONZELLA
El cavaller era conegut
per la seva rectitud i pel seu valor. També se’l coneixia perquè era alt, ros i
formós com no n’hi havia d’altre. Allà on anava feia el bé a tort i a dret.
Allà on les coses anaven malament se’l cridava perquè capgirés la situació. Tothom
l’estimava.
A primers d’abril va
córrer la notícia: el rei estava desesperat, la seva filla havia estat
segrestada per un drac ferotge que se l’havia enduta muntanya amunt a la seva
cova. El cavaller no s’hi va pensar, ell la salvaria.
Només arribar prop de la
cova va veure la donzella asseguda en una bella cadira d’or tot amanyagant el
cap del drac que reposava a la seva falda.
Que n’era de bonica!, molt més del que li havien dit. El cor del
cavaller va començar a bategar amb desmesura.
Quan el drac va olorar el
nouvingut es va aixecar d’una revolada i el va envestir. Però el valent estava
preparat: d’un cop d’espasa li va tallar el cap. La donzella tampoc s’ho va
pensar, amb el seu punyal va travessar el cor del cavaller, i després, va
plorar desconsoladament.
Marta
